Sèries de Televisió que passen el TEST DESVINC
La televisió, esdevé un mitjà d’aculturació per excel·lència, tant per la seva gran capacitat d’audiència com per la seva instrumentalització dels esquemes socials establerts o de violència simbòlica. Quant a les series de televisió, que s’han convertit en un format de popularització massiva, encara poden ser mes incisius en els inputs que van transmetent en el dia a dia, tenint en compte que, en aquest format digital domèstic , els mons imaginaris es barregen directament en la vida quotidiana.
Per això es interessant destacar els encara escassos guions que intenten reflectir una societat amb valors que no son els habituals: conflictivitat i competència constants; sinó que mes aviat promouen la convivència amb gestos de resolució de conflictes i lliures d’estereotips jerarquitzats i prejudicis.
Unorthodox
Aquesta sèrie creada per Anna Winger i coescrita juntament amb Alexa Karolinski, està basada en les memòries publicades de Deborah Feldman el 2012 amb el títol Unorthodox: The Scandalous Rejection of My Hasidic Roots, i està protagonitzada de manera excel·lent per a Shira Haas (Easty a la sèrie) .
El relat consisteix en la fugida d’una noia de la seva comunitat jueva jasídica (ultraortodoxa), situada a Brooklyn, cap a Berlin. Ens mostra el coratge d’una dona en fugir d’una societat opressiva cap a un altre cantó del món, amb vista a un futur incert, on no sap què li espera. I, de fet, per ella, esdevé un viatge d’autodescobriment i d’obrir fronteres.
Sex Education
És una sèrie de televisió britànica creada per Laurie Nunn que parla fonamentalment de sexe en la l’adolescència, en l’ambient d’un institut de secundària. Tot i havent-hi una dosi de “flashos” molt eixelebrats, la intencionalitat del relat és ètica, progressista i feminista. Reivindica o millor dit li dona carta de normalitat i d’acceptació a les diferències, tant de raça, com d’identitat sexual i de gènere o el transvestisme. No deixa d’observar la diferència de classes i afavoreix l’empatia, la sororitat, i l’autoestima. Tracta tota classe de temes relacionats amb el sexe sense tabús, i des de la posició del respecte com, per exemple, la masturbació femenina i masculina, el vaginisme, malalties sexuals, o bé l’avortament.
I la trama principal gira sobre un adolescent que viu amb la seva mare que és sexòloga i que és considerat un “rara avis” pel fet de ser verge, en canvi munta una consultoria sexual clandestina al seu institut.
Quan parla el cor (When Calls the Heart)
És una sèrie canadenca basada en les novel·les romàntiques de Janette Oke, que protagonitza Elizabeth Thatcher (Erin Krakow), una noia de classe alta que desafia el que la seva família espera d’ella i s’instal·la en un poble miner al Canadà del 1910 per educar als fills dels treballadors, i on hi trobarà un oficial de la Policia Muntada del Canadà, del qual s’enamorarà. En aquesta població la meitat dels homes han mort en un ensorrament a la mina que treballaven i les vídues fan el que poden per subsistir. El protagonisme d’aquestes dones apoderades és poc freqüent tenint en compte l’època històrica en què se situa la sèrie, fins i tot una d’elles arriba a ser l’alcaldessa de la vila. A més, és destacable, els valors cívics i models de comportament en l’educació que s’imparteix a l’escola, que es podrien comparar amb el mètode Montessori.
Al poble, Hope Valley, poble d’esperança, estan acostumats en la seva gran majoria a la solidaritat i el sentiment de col·lectivitat. Els homes són respectuosos i les dones emancipades, encara que en ocasions s’abusi de l’esperit bucòlic i els finals feliços. Però generalment no ha estat ben acollida per la crítica. L’han descrita com a conte de fades tradicional, una mica melindrosa i anacrònica. Una barrera, aquesta, que impedeix moltes vegades anar més enllà i veure la intencionalitat ètica de el relat. I també perquè no hi ha els ingredients habituals. Aquí no hi ha sexe, i la violència és la justa, sempre perseguida per la llei.
Ana de les Teules Verdes (Anne of Green Gables)
És una sèrie basada en el llibre escrit per la canadenca Lucy Maud Montgomery i publicat per primera vegada el 1908. En principi es va escriure per a totes les edats, però posteriorment va tenir gran èxit com a literatura infantil.
Ambientada en el medi rural de l’illa de Prince Edward (Canada) a la fi de segle XIX, narra l’història d’Anne Shirley, una nena òrfena d’onze anys que viatja cap a la granja de “Teules Verdes”, on serà adoptada per una parella de germans de mitjana edat que viuen junts.
Gràcies a la intel·ligència i el caràcter imaginatiu i inquiet, alhora que desbordant d’alegria, aconseguirà l’acceptació dels que l’envolten. Un recorregut des de la infantesa a l’adolescència on tenen cabuda tota varietat d’emocions i sentiments: la necessitat d’amor i acceptació, el sentiment de pertinença, l’amistat incondicional, la convivència amb el propi passat de cadascú, les ambicions, la maduració personal i el dolor i el dol enfront les tragèdies. Sempre des d’una mirada emancipadora que trenca els prejudicis de l’època i els estereotips victorians.
Les del Hockey
És una sèrie de televisió que s’emet en la cadena catalana TV3, produïda per Brutal Media amb col·laboració de TV3. A més de ser una història trencadora amb els estereotips habituals, també te un origen poc freqüent. Es el resultat del Treball de Final de Grau (TFG) de quatre estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra: Laura Azemar, Natàlia Boadas, Marta Vivet i Ona Anglada que, desprès d’organitzar una campanya de micromecenatge per finançar la prova pilot de la sèrie, el varen presentar al pitching del Clúster Audiovisual de Catalunya i van aconseguir cridar l’atenció de TV3.
Es tracta d’una historia basada en un grup de noies de l’equip Minerva de hoquei femení que lluita per defensar el seu lloc davant l’amenaça de la desaparició de la secció femenina del centre esportiu. En el dia a dia tracta dels problemes de les adolescents, l’empatia, la solidaritat, incloent-hi les relacions sexuals, avortament, etc., sempre amb la mirada respectuosa dissociada del Patriarcat.
Servir y Proteger
És una sèrie de televisió diària emesa per la Televisió espanyola TV1 i la productora Plano a Plano, creada per Tirso Calero. Ambientada en una comissaria de policia d’un barri de Madrid. Es tracta d’un mosaic d’escenaris en el nucli del barri des d’una perspectiva humana però també amb dosis de violència, encara que encaminada al nucli que la genera, com ara les màfies i el narcotràfic.
Hi ha marcada presencia femenina en els personatges principals amb una identitat molt digna. Quan a les trames d’intriga venen marcades principalment per les relacions humanes , (fins i tot una relació sòlida i estable de parella, tan rara avis en els relats de ficció). Destaquen l’empatia, les emocions, la solidaritat… I en resolució de conflictes va desgranant temes quotidians quant a la immigració, exclusió social, desnonaments, violència de gènere, segones oportunitats, diversitat de sexe i gènere, etc.
La otra mirada (L’altra mirada)
És una sèrie que s’ha emès per RTVE i produïda per Boomerang TV. Ambientada en una acadèmia per a senyoretes de Sevilla en els anys 20, mostra un centre d’ensenyament aferrat a la tradició immutable dels temps. Amb l’arribada d’una nova professora, -amb un misteriós passat darrera seu- i una mirada diferent i transgressora, fa que trontollin els pilars de la vella escola i l’univers de creences en general. A través de les emocions i els paral·lelismes d’ordre social, convida a reflexionar sobre la llibertat, el dret a vot, acceptació de la pròpia sexualitat, la sororitat i complicitat entre dones enfront de la competitivitat creada per l’ordre establert etc.,
Amb tot això fa un homenatge explícit a les dones dels anys 20 que van obrir camí en les reivindicacions feministes actuals.