El error o talón de Aquiles de la organización patriarcal es que no solo jerarquizó las relaciones de sexo-género, sino que las hizo además vinculantes. Así pues, la supuesta superioridad masculina es real mientras tanto las mujeres acepten considerarse a sí mismas inferiores a los hombres.
Victoria Sau
Les dones han sentit l’estranyesa de l’organització patriarcal.
Per això la filosofia feminista es desvincula de la realitat social actual, el Patriarcat, i lluita per l’emancipació del esser humà.
El Patriarcat es fonamenta des de l’inici en quatre pilars, d’on es van vertebrant les injustícies socials.
1.La inqüestionabilitat del Patriarcat com a història única, malgrat els coneixements antropològics de societats diverses, o bé els descobriments arqueològics que mostren l’existència d’una societat prepatriarcal harmònica de relacions no excloents.
2. La cancel·lació de la figura de la deessa mare vinculada al culte de la fertilitat de la mare naturalesa, una mare sagrada, espai i bé comú de tots els éssers humans. Un culte que va existir durant el paleolític fins bona part de l’última fase del neolític. Amb l’aparició del monoteisme patriarcal, s’anul·la tota divinitat femenina i es produeix un distanciament entre allò que és diví i allò que és corpori, creant un abisme que separa fictíciament la humanitat de la naturalesa.
4. El desordre en la primera jerarquia home/dona genera un patró de categorització superior/inferior que s’estén a altres patologies socials.
